Es fa difícil de dir, la veritat. És com escollir entre el Sorli i el Lídal, certament complicat. Al Sorli hi ha donuts de xocolata i al Lídal morro de porquet. El mateix passa amb els supermercats de bandera italians.
Cada matí, l’avi i la mama baixaven al Coop del costat i ens portaven l’esmorzar. Llavors, ben tips, ja érem a punt per iniciar la jornada.
Aquest cop l’objectiu era arribar a Ravenna, passant per Comacchio, però ens vam entretenir massa. Encara véiem la ciutat pel retrovisor que ja vam parar a Ozzano. Buscàvem una esglesiola i en el seu lloc vam trobar l’antiga torre d’entrada a un llogaret medieval, avui desaperegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada