És una zona d’estiueig per a gent rica, plagada de iots, velers i cotxes de luxe i infestada d’hotels i residències que recorden els balnearis i les estacions termals del segle XIX. Al bell mig del golf de Tigullio hi ha el poble de Rapallo, amb un fortí erigit sobre els esculls de la platja com a resposta a les escomeses dels pirates barbarescs després que el temible Dragut prengués la plaça el 1549.
Com de costum, vam perdre una bona estona tractant de trobar una joia del romànic local: l’abadia de San Fruttuoso. I com ens acostuma a passar, no vam veure ni un sol indicador. En tornar a casa, la vam veure a través de la pantalla d’un televisor de mostra que hi havia al Miró de Manresa! L’abadia existeix -certament- i es pot visitar, però únicament és accessible si s’hi va a peu o en vaixell; així que ens vam haver de conformar amb la basílica de San Salvatore dei Fieschi i el palau dels senyors de Lavagna, a Cogornu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada