Fanta vermella

M'agraden les begudes gasades. Totes sense excepció.

Em vaig iniciar amb la gasosa Spar. Ben aviat vaig provar les dues fantes -la de taronja i la de llimona- i les seves imitadores: Kas, Schweepes i Siti. També he provat la cervesa, i no m'ha desagradat. Més tard van arribar l'aigua amb gas i la fanta blanca i, aquest estiu, ha estat el torn de la tònica i la fanta vermella. Totes dues tenen un puntet amargant. De fet, la vermella l'anomenen bitter i em resulta un pèl exòtica.

Com la mama i els lavis no concebo cap àpat fora de l'escola que no sigui regat amb bombolles. I com tots ells, espero amb resigació el jorn que em sigui permès de consumir Cola-Cola sense restriccions. La Cola-Cola és el Moët Chandon dels refrescos, però no me'n deixen prendre perquè m'esvero massa i no m'adormo. Mentrestant, hem conformo a escurar els culs de got i de llauna que alguns adults incauts deixen al meu abast.