La ciutat és petita i maca. De setembre a juny, bull. És una ciutat universitària i una destinació Erasmus de primer nivell, a tan sols 30 quilòmetres de Milà. Aquell dia, 23 d’agost, els carrers eren deserts, feia calor i tots els monuments eren tancats.
Al centre hi ha una plaça amb la catedral –un monument colossal al mal gust-, les restes de l’antic campanar o Torre Cívica -que es va esfondrar el 1989 i va esclafar quatre vianants- i un cavall amb els ous de color blau.
En una regió on tot és fet de maons, l’església de San Michelle Maggiore destaca per la utilització de la pedra, tant amb finalitats constructives com ornamentals. No va ser una bona elecció, ja que les escultures i baixrelleus de la façana i les portes laterals es desfiguren i degraden cada dia que passa com a conseqüència de l’erosió.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada