La veritat és que vam acabar dels bizantins, de l’art paleocristià i de la influència oriental fins al monyo. Va arribar un punt que les tessel·les dels mosaics ens ennuvolaven la vista i ens sortien per les orelles. I és que en menys de tres hores vam completar a peu el circuit turístic de la ciutat, que incloïa l’entrades a les basíliques de San Vidal, San Apollinare in Classe i San Apollinare Nuovo, el baptisteri Neonià i el mausoleu de Gal·la Placídia. I això que no parlem de l’arquitectura romànica! Des de la distància vam veure un fotimer de campanars circulars, però no podíem parar, i això que els peus ens coïen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada