L’església era tancada i nosaltres, ben suats i afamats. Ens vam aflapar a la façana fugint del sol, sota la projecció del voladiu. Quan es vam reestablir, vam trencar files i vam fugir campi qui pugui a la caça de l’aire condicionat. Dins del cotxe vam respirar alleugerits i vam agafar l’autopista cap a Bolonya.
Vam creuar els Apenins, però la calor era la mateixa a l’altre vessant. A Panico, un senyor es va compadir i ens va obrir les portes de casa perquè dinéssim còmodament repanxingats a la glorieta del seu jardí.
- "Troppo amabile!"
- "Vi raccomando".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada