A l’interior del temple hi ha dos elements ressenyables: la cripta i el presbiteri. La cripta és una veritable església subterrània. Consta de nou naus i nombroses columnes i capitells, cap d’igual. N’hi ha fins i tot un que narra la història de Sant Llorenç, aquell que, segons en Paco, mentre el rostien cridava als romans: “dadme la vuelta, cabrones, que tengo los huevos fríos”. El presbiteri es troba elevat per mitjà d’una tribuna subjectada sobre columnes, feres i atles o telamons, i destaca per la representació dels quatre evangelistes i el Sant Sopar.
En total, ens hi vam estar mes de dues hores retratant figuretes, i això que l’exterior del duomo era ple de bastides i no s’hi veia res. Jo me’n vaig ben atipar i vaig anar a fer un gelat amb l’avi i la mama. Al final, és clar, vam pagar les conseqüències de tanta devoció: ens van fúmer una multa per excedir el temps màxim d’estacionament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada