A mitja tarda hem arribat a Gènova. No estava clar si pagava la pena aturar-s’hi. Tothom diu que es tan lletja, però a mi em va agradar força. Vam aparcar a la plaça de Santa Maria in Via Latta, vam passar per davant de la presumpta casa de Cristòfor Colom –que en realitat era català- i ens vam endinsar en el barri vell per la Porta Soprana.
A banda dels coloms, em va agradar el caràcter canalla propi d’una ciutat portuària com ho podia haver estat el barri xino de la Barcelona preolímpica. Els carrerons de Gènova destil·len decrepitud: brutícia, pintades, drogadictes –amb embornals plens de xeringues- i un carrer exclusiu per a senyors que s’estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada