Per esbravar-nos una mica ens vam aturar a fer un mos a San Faustino di Rubiera. L’avi va aprofitar per fer la migdiada en un banc mentre jo, ben despullat, em banyava i jugava amb l’aspersor del parc. Tanta remenamenta em va activar el trànsit intestinal i vaig rematar la feina com un gosset: fent un trunyo monumental sobre un tovalló de paper (per pudor -i mai més ben dit- us estalvio la imatge, tot i que la tenim).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada