Però proseguim el nostre relat perquè amb tants revolts, la carretera –un veritable camí de bast- se’ns va fer més llarga que un dia sense pa, de manera que quan vam ser a Castelvecchio el sol ja tramuntava. En aparcar i voler-me descarregar, el pare va adonar-se que tenia xop l’entrecuix. Després de fotre’m un litre d’aigua d’una glopada, i de quedar-me adormit, m’havia pixat a sobre! L'avi em va acomboiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada