Toscana en estat pur

El quart, però, vam reservar-lo en exclusiva per a Florència., si bé vam realitzar una aturada tècnica a Vinci, el presumpte poble natal del gran Leonardo, per fer-hi una visita de cortesia. No fos dit. Hi vam visitar el museu. És ple plànols, esbossos i rèpliques de màquines estranyíssimes. La mostra no mata, però és curiosa. Cal anar amb calma, i no com jo: que volia tocar-ho tot. Sort en vaig tenir dels ordinadors, que permetien d’asseure’s-hi i veure recreacions tridimensionals i en moviment de tots aquells ginys. 

Més que no pas el museu, em va agradar la plaça del davant, amb rajoles dibuixades, i l’esfera de fusta que reprodueix la perfecció de les proporcions del cos humà en l’home de Vitrubi: una mena d’orant de Pedret, però més guapo i en tres dimensions.