Al papa i l’Anna els tornen bojos les figues. Aquesta figuera en fa poques, verdes, petites i molt dolces. Nosaltres no n’hem volgut. Ens hem estimat més el raïm de la vinya. Era boníssim; negre i mig pansit.
Al peu dels ceps hi havia ple de gotims, arrencats per descarregar la planta i envigorir-la. Entre panses i figues l’Anna s’ha posat les botes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada