Mar i muntanya

I si ahir vam anar a la platja, avui tocava muntanyeta. Eren ja quarts d’una tocats quan, després de vaguejar tot el matí a la terrassa de casa, la mare ens ha comminat a escampar la boira. Necessitava concentració per fer no sé quin diantre d’exercicis del màster. Era tard i érem a punt de preparar el dinar, però no ens hi hem repensat gens ni mica: cap a la muntanya hi falta gent!

En una exhalació, m’he tret de sobre el pijama i m’he enfundat uns pantalons curts (estil i color tipus Afrika korps) i les botes 4x4 del Decathlon. Només m’hi faltava el barret sarakov, perquè feia canícula de debò!

Hem seguit el curs del torrent del Sarau fins a la font del mateix nom. Fa només dos anys que va ser arranjada, però l’erosió provocada per la plantació de vinyes al Turó del Galzeran el 2001 continua causant estralls: la font ha tornat a quedar seca i plena d’àrids. Amb tot, hem resseguit uns metres més enllà el tub de polietilè, fins a trobar-ne el naixement. Hem gratat la sorra amb una canya i ben aviat ha començat a brollar una aigua tèrbola del mig de la llera. Caldria netejar la captació, entubar la canonada i retirar els rocs i les terres.

Poc després hem assolit la vinya susdita. Quina pena i quanta vergonya, comprovar com després de tota la destrucció causada per la rompuda forestal i la política de fets consumats del senyor GG, els gotims de raïm de l’any passat segueixen encara pansint-se al sol. Ni tan sols es van prendre la molèstia de llençar-los a terra per alleugerir uns ceps que amb penes i treballs han prosperat, mancats com n’estan de sòl fèrtil.

Però la sorpresa ha arribat a la tornada. Enmig d’un xaragall situat al marge de la vinya hem trobat dos pets de llop de mida XL. Fixeu-vos com serien que, més que bolets, jo m’he pensat que havia trobat l’ou de l’Impi!