Hator, hator

Amb una hora d’endarreriment, aterrava a l’aeroport del Part el vol que ens tornava a casa la tieta Marianna després de mesos d’exili. Les adversitats del periple van incloure una persecució en taxi per no perdre el vol i un escorcoll vexatori en la seva escala londinenca, però no van ser obstacle perquè vingués a recollir-me a la sortida de la llar d’infants. Quina il·lu!

A més de la Marianna hi havia també en Bumà, que és el meu tiet postís i que està vist i comprovat que és un xicot molt canallero. Vam passar la tarda a casa desembolicant regals i xorradetes vàries. La tieta en tenia una bona paramenta, que personalment em vaig preocupar prèviament de col·locar amb molt de gust sobre el llit. En correspondència, jo també en vaig rebre un fotimer de masarretes i un altre de ben cobejat per mi: el kit format pel Buzz Lightyear i un ampolla radiactiva fabricada a la Xina per fer bombolletes de sabó que, en un primer moment, em vaig resistir a obrir (ja sabeu que els col·leccionistes autèntics i a les subhastes de l’e-bay es valoren molt més les joguines quan són dins el seu blíster original).

A quarts de nou van arribar els avis de Borredà i va començar la festa grossa: un banquet inacabable de viandes de carn de tota mena cuites sobre una planxa de raclette i regades amb vi a dojo. Per postres, la mare ens va obsequiar amb escuma de maduixes i gelats casolans de mango i coxolata. Tot molt bo, pensareu. Pot ser sí, però tanta opulència va torbar la Marianna i la seva obsessió pel pes ideal. Qui sap si després els tiets van cremar calories!