Ja m’he graduat!

El passat 25 de juliol vaig acabar el curs acadèmic a la Merlinca. Dies abans, els pares van mantenir una entrevista amb la meva tutora, la Lurdes, per tal d’assabentar-se dels meus avanços. Les notes no podien ser millors, ja que he acomplert amb escreix tots els objectius d’un pàrvul de dos anys. Progressivament i sense mai defallir he après a menjar de tot, a caminar de puntetes, a parlar pels descosits, a comptar fins a catorze o quinze, a anar tot solet al lavabo, i –molta atenció!- a viure sense xumet. La Lurdes estava tan emocionada explicant-los com sóc a classe –observador, metòdic i reservat- que gairebé no va poder retenir les llàgrimes... pobreta!

Amb aquestes credencials sobre la taula el meu ingrés a l’escola Fabra està cantat. De fet, els pares ja m’han inscrit a P3, però jo visc totalment aliè a aquest contuberni. Per a mi ja s’ha acabat l’escola i em fa l’efecte que viuré de vacances per sempre més. No n’hi ha per menys, després d’assistir a un acte de graduació que no té res a envejar amb les pantomimes americanes farcides d'orles, borles i togues en què es veurà involucrada la remasteritzada tieta Marianna a la universitat d’Illinois.

Em vaig llicenciar sota un sol de justícia i l’atenta mirada de l’alcalde, un tal Francisco. Tot i les baixes d’última hora d’alguns desertors com l’Araitz, la megafonia del recinte va cridar un a un els integrants de la primera promoció de les Guitarres a formar sobre l’escenari. Un cop allí, el màxim mandatari local en temes d’ensenyament, l’honorable conseller Jaume Ponsa, i l’equip d’educadores de la llar d’infants municipal amb la directora Lídia Casanovas al capdavant van lloar la nostra trajectòria exemplar i van homenatjar-nos amb la imposició d’una samarreta amb l’efígie de tots els compadres, abans d’inocular-nos el virus de l’escola pública que en el futur ens haurà de servir per esborrar d'Alella els ultracossos taronges.