ARÇ ASENSIO

La prova de foc era a les 11:15h. La Make m’ha llevat només mitja hora abans i el papa se m’ha endut de casa amb l’excusa d’anar “a fer el volt”. Hem arribat puntuals a la cita. Per un instant he cregut que tornava a la llar d’infants, i l’hi he recordat: “jo vull anar a l’escola dels grans”, indicant-li amb el dit la direcció correcta.

Abans d’entrar a l’aula hem repassat les llistes. Potser és premonitori, però m’ha tocat el grup dels Peixos, on no hi seran l’Araitz, en Pere i l’Ariadna, entre molts d’altres. Hi ha hagut escabetxina de Pinyons... De l’any passat només conec en Pol -sí, el de la mossegada-, la Nataly i un parell de compadres sud-americans més.

A dins, els nous ploraven a raig fet, en especial un guiri anomenat Àlex i un nen amb ulleres que es diu Oriol. Els més experimentats hem demostrat serenor i savoir faire. Hem fet el cor fort i hem aguantat el tipus. El papa s’hi ha estat fins a dos quarts, moment en què m’he quedat jugant amb una bona pila d’animals. Els he fet un tancat i després he sortit una estona al pati. A la una, ja era a punt per marxar a casa.

L’informe de la mestra (el nom de la qual “no sabem”) ha estat el següent: “Molt bé. Ha jugat amb pales i rasclets al sorral, sol. Ha estat vigilant què féiem els altres, molt prudent i observador”. A l’aguait, en definitiva, que és com s’ha d’anar pel món quan et fiquen en una classe plena de barbamecs i unes quantes professores amb l’única intenció d’anul·lar la teva personalitat i convertir-te en un escolar d’encefal·lograma pla més. Grrrrrr!