Fal·lera boletaire

No satisfets amb la visita a Concas del cap de setmana anterior, ni arronsats davant la perspectiva d’escometre altre cop 1.000 km de carretera, els lavis van tornar embarcar-se cap a una nova cita amb l’arquitectura romànica. Aquest cop l’objectiu eren les Zinco Billas: Tauste, Eixea, Sos, Sádaba i Uncastillo, a l’Aragó.

A nosaltres les pedres i els capitells ja ens estan bé, però ens atrauen més els bolets, què voleu que us digui! A les tres vaig sortir d’escola a cuita-corrents i a quarts de cinc ja érem als Oms. El terreny havia estat arrasat els dies previs pels boletaires locals i amb penes i treballs vam aplegar mitja dotzena de rovellons i un grapat de camasecs. Per acabar-ho d’adobar, la pluja va sorprendre's al mig del bosci vam haver de fugir amb la cua entre cames. Un cop a casa, vam encendre la llar de foc i vam delectar els nostres paladars amb els primers bolets de la temporada (i potser de la vida, en el meu cas).

L’endemà vam sortir cap al Pla Fondo. Pel camí vam veure una munió de cotxes aparcats als marges dels camins. Se sentien veus i colles de boletaires pertot. Vam fugir tan amunt com la pista forestal ens ho va permetre. I al final vam guanyar la nostra recompensa: un cistell ben ple de rovellons i fredolics.

Per la tarda, vam anar a Berga. M'havia portat molt bé tot el matí i la mama es va entendrir. Fins al punt de prometre'm el que volgués. "Un tracor", li vaig dir. I caram quins tractors! Me'n vaig enamorar d'uns fets de llauna de grans dimensions. 40 leuros cadascun, així que els pares se les van empescar per distreure la meva atenció i sortir indemnes de la botiga.

Al vespre, vam mirar el fígol. Espanyol 1-Barça 2, un exercici avorrídissim de joc travat i de violència gratuïta a la grada. En acabat vam sortir de marxa al Puigmal. Hi tocaven els Deboits, però van trigar tan a connectar les guitarres que vaig adormir-me a braços del pare.

L'endemà vam tornar a sortir a la caça de bolets. Volíem atansar-nos a Sant Julià de Cosp, però vam conformar-nos amb un cistell que vam omplir entre un obac proper a les Lloberes i un parell de feixes que vam trobar camí de Sant Sadurní de Rotgers. Va ser una jornada àrdua, ja que el bosc era "difícil" i els bolets estraven "enclastats".

Tal com havia promès a la Yulanda, la meva mestra, dilluns vaig acudir a escola amb un assortit de rovellons, camasecs, ulls de perdiu i fredolics.