Micòfils fins al moll de l'os

Encara sóc massa petit per ser-ne conscient però arribarà el dia que, amb l’edat, m’adonaré que per les meves venes corre sang cent per cent borredanina. El papa devia pessigar-s’hi un ou en el moment del coit, perquè de moment els seus gens no apareixen per enlloc. Els nostres cabells arrinxolats són una metàfora del caràcter secular de la nissaga Can Canrubí-Can Serra: una mena de súper guerrers que embogeixen perillosament quan se’ls creuen els cables. I això pot ser a qualsevol hora, per qualsevol motiu.

Sóc un rabiüt. Ahir vam pujar a Borredà amb la idea de sortir aquest mati ben d’hora a caçar bolets. Aquest cop hi han vingut també les cosinetes, a veure si a l’Anna es guareix de l’obsessió que l’afligeix. Té fixació pels bolets. Perquè us en feu una idea, us diré que la setmana passada se’n va anar a buscar-ne a Muixagones. I res, va tornar amb les butxaques buides, de manera que la seva patologia ha empitjorat.

Vam acordar que sortiríem a quarts de vuit per agafar la davantera als pixapins i assegurar-nos l’èxit en la recol·lecció. Doncs bé, arribada l’hora he protagonitzat una rebequeria de traca i mocador. Els meus esgarips han desvetllat tot el poble. Semblava que em martiritzaven... No hi volia anar de cap manera. Ben mirat, quina tonteria! perquè després m’ho he passat d’allò més bé.

Per començar, hem pujat a Faig i Branca fent saltirons dins la pick up de l’avi. Què divertit! Just endinsar-nos al bosc hem trobat una salamandra; groga, negra i ben llefiscosa, i he fet el ruc una bona estona amb l’Araitz i l’Aina. I per postres, hem collit una pilotera de rovellons, llengües bovines i fredolics. En total, cinc cistelles.

I per acabar, la bomba. Quan ja érem de tornada ens ha sorprès un xàfec que ens ha obligat a ficar-nos al cotxe de qualsevol manera: l’avi al volant, els cistells al seient del copilot, el papa i l’Artal a la caixa del darrere i la mama, la iaia, l’Anna i totes les criatures -ben amatxucadetes-, al seient del darrere.

Per treure’ns el fred dels ossos, quan hem arribat a casa ens hem banyat tots juntets en aigua ben calentona i hem fet foc a terra. Tot i haver-me atraconat de xalisso i furet al bosc, la caminada m’ha obert la gana. M’ha vingut un altre atac de feridura i m’he cruspit tres pitits abans de parar la taula. A la tarda he jugat amb les cosinetes fins a deixar la casa potes enlaires. Després he posat en Buzzlightyear a la tele i m’he estirat al fofà. En aquests moments dormo com un soc.

La iaia és a la cuina coent els fredolics. A fora plou sense parar, però l’avi i la mama s’hi han tornat a picar i fa estona que són a buscar-ne més. És ben bé que pertanyo a una família ben arrauxada i ben micòfila, o com es digui.