28 de novembre 2008

Candle in the wind vs veles e vents

Aquests dies he sentit dir a algú coses incertes sobre mi, com ara que sóc contrari a l’ús de la força bruta pel sol fet d’haver assistit, dimarts passat, a un acte en record de les víctimes de la violència de gènere. No és ben bé així. Jo estic contra tot tipus de violència que s’exerceixi contra mi, però justifico i aplico la violència contra infants i adults dels dos sexes per aconseguir els meus objectius (puntades de peu, queixalades, tibades de cabell, pessics i cops de puny). També professo i practico la violència psicològica: ordeno callar (“tu calla!”) i nego petons, abraçades i les mostres d’afecte més elementals davant de determinades persones i situacions.

Un cop aclarit el malentès, us explicaré l’episodi del dia 25. Es tractava d’un acte organitzat per l’Anna Teixi i les associacions de dones del municipi: les Montserrat Roig i les Solidàries. Després d’una breu salutació de l’Andreu, es va guardar un minut de silenci que els meus esgarips van estar a punt d'arruinar. A continuació es van encendre 52 candeles o veles -segons el lapsus linguae de l'Andreu-, una per cadascuna de les dones assassinades enguany. Ja ho veieu, el tema anava de cantautors i la cosa estava entre Elton John i Raimon.

Tantes espelmes em van captivar. Totalment abstret, em vaig situar al límit exterior de la circumferència. Era evident que alguna en portava de cap. No sabia si xutar-les, bufar-les... o saltar-les, com podeu veure en la fotografia feta per la Toni-de-la-Fuén.

Efectivament, estava calculant la potència i llargària del salt i quan ningú no s’ho esperava... vaig flexionar les cames i amunt! Vaig fúmer un saltiró i em vaig plantar al mig del cercle. Encara no havia aterrat que ja tenia les molles a punt per fer-ne un altre i sortir-hi, però l’Andreu va ser més ràpid i em va caçar al vol, entre els aplaudiments de tots els espectadors. “Ooooh, quin arcalde més jove”, devien pensar. “Maleït sia!”, hauria dit jo. I ben contrariat vaig decidir d’anar-me’n a la biblioteca a pair aquell mal tràngol.

1 comentari: