Els darrers caps de setmana els pares han estat molt embolicats, enfeinats amb coses de l’Ajunta-ment i els treballs de la universitat i el màster, la qual cosa ens ha privat de sortir a fer el volt. En canvi, què plàcida i agradosa és la vida quan no es tenen obliga-
cions ni preocu-
pacions, com és el meu cas. Mentre les cabòries amoïnen els pares, jo em dedico a esbargir-me i fruir dels plaers de l'existència mundana. I parlant d’esbargínies, una de les meves aficions preferides és anar al jardí. Hi faig moltes coses: llençar la brossa orgànica al compostador, enfilar-me com un mico a l’olivera, arrencar les males herbes, netejar el fons de la piscina, rescatar els insectes que s'hi han precipitat, treure les tifarades dels gossos, baixar pel tobogan i collir enciams i albergínies de l’hort de la Make. Com ara és a Muixagones me n'ocupo jo, de tenir-ne cura i fer la recol·lecció. Amb les que vaig arreplegar, la mama va fer una plateta d'albergínies farcides de carn picada i formatge navarrès del Roncal. Mmmm, boníssimes... Una cosa semblant hem fet amb les pomes que vam collir a la Ribera. La mama va elaborar un pastís de poma amb panses i nous, i el pare va preparar-les per fer-les al forn amb licor anisat. Jo vaig posar-hi el sucre, però ens vam despistar mirant la tele... se’ns va passar el temps i van sortir socarrimades. Ai, què en som, d'esmanyucadets, eh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada