Empiocat i empeücat

Doncs sí, així estic, enfebrat i ben abillat amb el xandall, el polar i els peücs del Barça. Tinc mocs, mal de cap, mal de coll i 39 graus i mig de temperatura corporal.

I encara podem dir que he resistit prou bé, ja que aquesta setmana he flirtejat dia si dia també amb les angines i el constipat, però al final no n’he pogut sortir indemne. Anar a l’escola és un factor de risc quan davallen les temperatures, d’una banda, perquè la majoria de pares segueixen enviant els seus txurumbels a classe encara que estiguin malaltons i, de l’altra, perquè no està gens clar que les mestres i monitores tinguin prou cura d’abrigar-nos més o menys quan sortim al pati, anem al menjador o fem la migdiada.

Si a tot això hi afegim que a casa carda un fred glacial –com l’anunci de Gas Natural-, comprendreu que el meu destí era inexorable. A les dues, la mama m’ha tret de l’escola. Estava ben tou, amb els ulls plorosos i les galtes vermelles.

L’Aina ha vingut a fer-me companyia, però jo no en tenia gaires ganes i m’he ficat al llit sense sopar. Són quarts d'una i la nit promet.