Més bolets (potser massa)

N’estic ben avorrit. Se’n fan tants que ja no vull anar a collir-los. M'estimo més restar tot el dia a casa sense treure’m el pijama i jugar amb l’àvia, martiritzar la Cuati, anar a la Poma o fer trens i castells amb les fustes que l’avi em porta del taller.

Que no vulgui acompanyar els pares en la seva cacera frenètica de camasecs i llengües bovines no significa, però, que després no els ajudi a triar-los i netejar-los. Van anar cap Els Graus, on el pare Coll -el fundador de les dominiques- va esbarallar-se amb el dimoni. Males llengües diuen que devia anat ben gat. Sigui com sigui, en aquell indret van aixecar una zona de lleure i un refugi -una mena de cabaña del tío Tom- on els adolescents del poble anaven a menjar pipes. Bé, això diuen.

Deixant de banda aquest apunt, us diré que ens vam passar tota la tarda de diumenge pessigant el peu dels bolets i traient-los l’espinassa de sobre. I la pobra iaia què? Hores i hores invertides a preparar les reserves de l’any vinent assecant-los sobre paper de diari o coent-los per ficar-los en tàpers al congelador... A aquest ritme cagarem remenat de bolets fins l'any vinent!