He xafat la puli

Les lliçons d’autoescola invertides a la Maki comencen a donar fruit. Dijous vaig anar a sopar a casa d’en Jordi i la Teresa. En Rorin jugava Need for speed a la Play. M’hi vaig interessar ràpidament, no cal dir-ho.

Al principi ell accionava el comandament i jo només premia l’accelerador però quan els grans van entaular-se, vam deixar-me sol davant el televisor. No em vaig tallar un pèl. La boca em feia suquera i els dits marxaven sols. Ni els arbres, ni els senyals, ni els vianants podien aturar el meu camí, tots atropellats. Aviat la cursa que va convertir-se en una fugida desesperada de la policia. Els primers intents se saldaren en detenció, la qual cosa m’ocasionà grans plors; però de mica en mica vaig acabar agafant la paella pel mànec i abans de les postres ja em rifava la llei i embestia tots els agents de l’ordre que se’m posaven al davant fins a fer-los estimbar. Definitivament, dijous vaig descobrir que la puli no és necessàriament sempre al teu costat i que de vegades cal xafar-la. Sense compassió.