Caga tió, d’avellanes i pimols! Aquest nadal he atonyinat el tronc un parell de cops. Primer a ca la Make i l’endemà a Borredà.
La matinada de dimecres les cosinetes i jo el vam cosir a cops de bastó. Les gaiates del Paco van fer molt bon servei. El vam picar fins a l’extenuació. La seva, la nostra i la de tots els adults. I entre una imprecació i una altra, descobríem amb delit la manta: oh, quantes coses! Va començar amb dolços i llaminadures i va acabar amb puzzles i playmobils.
És increïble, oi, que d’un tronc de pi esquifit en puguin sortir tantes coses? Jo estava concentradíssim i esveradíssim alhora, amb els ulls oberts com taronges, prompte a no perdre’n detall.
L’endemà vam pujar a Borredà. A casa els avis feia hores que es frisaven. Hi havia el clan familiar gairebé al complet, i el tió els va correspondre amb regals per a tots: espelmes, colònies, torrons, licors i altres menudències plenes de sucre i lluentons.
Ostres, allò era una mina! I jo estava tan emocionat clavant-li garrotades que, sense adonar-me’n, em vaig fúmer la cuixa enlaire i vaig esclatar a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada