Bienplegaus / Welcome back

Dimecres al vespre van arribar la Make i en Guaix, procedents del seu exili aragonès. Ho vam celebrar amb un clàssic: la cena del cabrón (a base de truita i embotits).

També la tieta Marianna i en Romà han tornat dels Estats Units per passar el Nadal a Catalunya. No els vèiem en carn i ossos des de l’estiu. Ells m’han trobat més xic que no es pensaven –creien que no em podrien aixecar!- i a mi m’ha fet l’efecte de veure’ls més prims. No ho sé, deu ser l’efecte òptic que provoca l’Skype...

No havia estat mai a l’aeroport i la veritat és que m’hauria agradat veure els avions de prop, però les terminals del Prat semblen d’atrezzo: marbre al terra, sostres alts i moltes llumetes, però cap avió. Tot i el desencís, encara els vaig fer prou bon paper. A la tieta Marianna gairebé li arrenco el coll -només de veure-la, vaig xisclar i vaig arrencar a córrer- i el tiet Romà ja no es va poder desempallegar de mi: vam jugar als dracs, a les nenes i a futbol.

A l’hora de domir, vaig aconseguir, a la tendra edat de 3 anys, ficar-me al llit amb dues noies. A banda de roncar, diuen que he suat moltíssim, i no m’estranya.

L’avió va aterrar ahir a les cinc i aquest matí ja érem a la Roca Village, així que ja veieu: les germanes Nadeu en plena forma, tan consumistes com de costum!

Ja fa set hores que hem marxat i encara hem de repassar un bon grapat de botigues. Després de la marató de dispendis irracionals que he presenciat avui, qualsevol es creu això del tió!