Ja sabem que, d’ordinari, el nivell dels continguts televisius deixa molt a desitjar. Al Nadal, la qualitat cau en picat. Ni el futgol se salva. Ara faré un comentari que podria subscriure qualsevol periodista espanyol: a manca de Lliga, algunes comunitats autònomes organitzen les seves patxangues folklòriques. És el cas de Catalunya. Aquest cop el partit de l’any es jugava contra Colòmbia, una selecció amb poc punch que va passar pel Camp Nou sense pena ni glòria. El matx va acabar 2 a 1. Joc avorrit, temps fred i poca gent a l'estadi. Per acabar-ho d’adobar, el seleccionador Pere Gratacós va engegar a dida els directius de la Federació Catalana. Com ha fet el president de la catalana de rugbi apel·lant a la Justícia internacional, o bé hi creuen i cerquen rivals i un calendari més atractius per als aficionats, o bé val més que pleguin.
Quina diferència amb l’hivern de 2007! En un any hem perdut tota la trempera que vam exhibir pels carrers de Bilbao. Jo en vaig ser testimoni i protagonista d’excepció. Amb motiu d’aquell aniversari, voldria recuperar de la paperera de reciclatge un text –la crònica d’aquell viatge- que mai no es va publicar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada