3D

Em va agradar i hem repetit. Em refereixo al cinema. El nou horari laboral de la mama –no gaire millor que l’antic- fa que tingui lliure la tarda de dimecres i puguem coincidir els tres. Vam veure Bolt en tres dimensions. Amb el tiquet, et donen unes ulleres fosques per visionar el film.

- “Som al cíneme, som al cíneme!”, taral·lejava en el hall.

- “Sala 12. Les entrades són numerades”, va apuntar el botones.

Eren les sis de la tarda i, com la setmana anterior, tornàvem a ser només onze espectadors. Em vaig posar les ulleres en el passadís i ja no les vaig deixar fins al final. Entre aquelles lupes gegantines i la jaqueta de quadres rematada amb caputxa i folrada de pell de xai que em van dur la Marianna d’Estats Units semblava qui sap què; una hilarant barreja a mig camí entre l’estètica beatnik, Manolito Gafotas i en Leo dels Little Einsteins.

L’argument de la pel·lícula era distret i els efectes tridimensionals, molt reeixits. A diferència del primer dia, aquest cop vaig ocupar una butaca per a mi sol i només vaig acostar-me als pares quan ja no vaig poder reprimir la pixera.

- “Tinc pipi, tinc pipi!”.

Era el benjamí de la sala i això es nota: reia i comentava les escenes en veu alta, com faig a casa. Qualsevol dia hi haurem de tornar, ja que vaig veure el tràiler de l’estrena de la tercera part d’Ice Age. Hi apareixia una nova rateta, però d’allò que encara no sóc conscient és que també hi sortiran sisisaures. Grrr!