Encara no aixecava un pam de terra i ja tenia quatre admiradores femenines penjades de mi. Penjades, sí, al menjador de casa. I quines admiradores, renoi! Curvilínies i ben cepades: la Jane Fonda de Barbarella, la Rita Hayworth de Gilda, la Liza Minnelli de Cabaret i l’Audrey Hepburn de Breakfast at Tiffany’s. Amb el temps ha anat despertant la meva sexualitat. Fa un any vaig adonar-me que jo no era com les cosinetes. No és que no m’agradi jugar a nines, fer-me les ungles o jugar a pares i mares:
- “Jo sóc un nen perquè tinc tita”.
I la tita s’ha de cuidar. De vegades la pessigo, per comprovar que encara hi és i cada setmana li tibo la pell enrere i l’ensabono ben ensabonada.
De vegades se’m posa dreta pel matí i altres cops se’m dispara sense motiu aparent. Quan això passa, ric i ho explico:
- “La tita s’ha fet grossa”.
Setmanes enrere vaig tenir el primer somni eròtic de la meva vida. D’humits ja n’havia tingut, però. Només recordo que va ser de matinada i que cridava:
- “Yu-lan-dà, Yu-lan-dà!”
Cada setmana...?
ResponElimina