Sant Antoni i els bombers grocs

Diumenge vam acompanyar la tieta al tren fins a Barcelona. Ja posats, vam acostar-nos al mercat de Sant Antoni. El pare es va comprar un parell de còmics vells i la mama res. En canvi, jo en vaig sortir prou ben parat: un àlbum de cromos de "la rateta" (Ratatouille), llibres d’animals i dos cotxes de col·leccionista (un Lancia Stratos i un Jaguar).

De Barcelona vam travessar a Martorelles per la carretera de Conreria. Feia un dia net i clar i les vistes sobre el mar i el pla dels Besòs eren esplèndides. L’Agrupació de Defensa Forestal feia un dinar de germanor per agrair la feina voluntària i desinteressada dels seus integrants. El pare em va vendre la moto: “anirem a veure els camions dels bombers grocs”. Home, la cosa no em va entusiasmar –ja conec com les gasta en Ballester-, però tampoc no va estar pas malament... Vaig trepitjar els bassals, vaig menjar arròs i conill –déu n’hi do- i vaig enfilar-me als vehicles d’extinció d’incendis.

De tornada a casa i mentre els bombers grocs feien el cigaló vam veure com els bombers vermells –els de debò, per entendre’ns- miraven de rescatar els ocupants d’un vehicle que s’havia precipitat des de dalt del pont de Montornès al riu Mogent. La barana trencada, el cotxe estimbat cap per vall, el riu ben viu i ben tèrbol... la veritat és que la imatge feia feredat, però no va despertar en mi prou morbositat com per mantenir-me despert, a diferència de les desenes de curiosos que s’aplegaven al voral de la via. Al vespre vam sentir al Telenotícies que la conductora havia mort a l’acte. Potser es pensava que era una granota...