Zzz. Les estades llargues a Borredà alteren els meus biorritmes. Me’n vaig al llit tardíssim, no faig mai migdiada i em llevo quan vull. Partint d’aquesta premisa, semblava clar que estava cridat a ser l’atracció de la nit de cap d’any.
Molt van discutir els adults què farien aquella nit. Havien parlat de menjar-se els raïms a Muixagones, Borredà i fins i tot, en un excés d’eufòria, a Cérvoles. Al final, els més hàbils van ser els tiets, que vam marxar a Miravet.
A casa ens vam quedar els pares i els avis. Com que la cosa prometia, s’hi van afegir també en Nadeu, la tieta Rosa, la iaia de la Poma i el tiet Nyanyo.
Aviat, però, es va fer palès que la festa havia de punxar. Al vespre, la mama era al llit, marejada i amb mal de cap. L’avi va anar al lavabo i gairebé el perdem de vista! Si no arriba a ser pel soroll eixordador dels seus roncs, ens l’oblidem assegut a la tassa del vàter! I jo... jo vaig adormir-me a quarts d’onze. I ni sopar, ni raïm, ni txin-txin, ni res de res.
La meva baixa va causar una gran commoció: cadascú se’n va tornar per on havia vingut; l’avi al llit; la mama també –ben empipada amb el pare perquè hauria volgut sortir de marxa al Sant Marc-; la iaia fregant la trasteria, i el pare, encofurnat al sofà, empassant-se la gala de cap d’any de la RAI-Uno.
Molt van discutir els adults què farien aquella nit. Havien parlat de menjar-se els raïms a Muixagones, Borredà i fins i tot, en un excés d’eufòria, a Cérvoles. Al final, els més hàbils van ser els tiets, que vam marxar a Miravet.
A casa ens vam quedar els pares i els avis. Com que la cosa prometia, s’hi van afegir també en Nadeu, la tieta Rosa, la iaia de la Poma i el tiet Nyanyo.
Aviat, però, es va fer palès que la festa havia de punxar. Al vespre, la mama era al llit, marejada i amb mal de cap. L’avi va anar al lavabo i gairebé el perdem de vista! Si no arriba a ser pel soroll eixordador dels seus roncs, ens l’oblidem assegut a la tassa del vàter! I jo... jo vaig adormir-me a quarts d’onze. I ni sopar, ni raïm, ni txin-txin, ni res de res.
La meva baixa va causar una gran commoció: cadascú se’n va tornar per on havia vingut; l’avi al llit; la mama també –ben empipada amb el pare perquè hauria volgut sortir de marxa al Sant Marc-; la iaia fregant la trasteria, i el pare, encofurnat al sofà, empassant-se la gala de cap d’any de la RAI-Uno.
Acabes de descobrir la gran veritat sobre el cap d'any: és una farsa, una festa xarona, un dia per passar-se'l dormint. Per molt que diguin els calendaris, l'any comença el 15 de setembre i voler celebrar-ne l'inici al gener és, si més no, artificial i poc realista.
ResponElimina