La imatge no em fa gaire justícia. Era primera hora del matí i no les tenia totes, després de l’estona que s’havia passat la mare intentant recollir-me els rínxols amb unes gometes minúscules. A mida que avançava el dia em vaig trobar més còmode. No era l’únic nen que en duia. De fet, els pentinats dels nens es dividien en dos grans grups: cuetes i crestes. De nenes només n’hi havia un: recollits de cabells amb clips, penjolls i guarniments ben acolorits. A la sortida d’escola n’estava ben orgullós i encara lluïen intactes. No és d’estranyar. Quan m’anava a canviar el jersei a l’hora de posar-me el pijama vaig advertir el pare:
- Aiiii, vigila no em treguis les cuetes!
Gràcies! No té preu. :)
ResponEliminaPer cert, t'assembles molt al teu papi en aquesta foto...
ResponEliminaMmmmmm, et contesto mentre somio: per les patilles o per la cara de mala llet? zzzzzzzzzzzzzzzzzz...
ResponEliminaPels ulls i per la cara de persona seriosa i responsable...
ResponElimina