Porcs, guarros i 'asquerosos'

“Sou els dos ben iguals: una colla de berros. Déu meu, quina família!”

Rot: erupció sorollosa provocada a l’estómac com a conseqüència de la ingesta voluntàriament abusiva de begudes que piquen: cola-cola, fanta blanca, aigua amb gas...

Darrerament he perfeccionat el meu estil, allargant-ne la durada i augmentant-ne el volum. Faig rots que semblen d’adolescent maleducat, d’aquells que ja han canviat la veu i vesteixen pantalons per sota del cul. Avui he après a dir Aaaaaaarç i ben aviat podré pronunciar paraules esdrúixoles. El pare diu que dec tenir granotes a la panxa, i jo, tot cofat, li demano:

- Papa, oi que t’agrada?

Pet: esclafit sorollós que es produeix a l’anus, per la vibració de les natges. De vegades, el so va acompanyat d’una olor primària que tomba enrere. Els castellans en diuen “peto”.

- Ha, ha, ha, he fet un peto!

Fins fa poc només coneixia els pets de llop i els de monja, però ara m'he aficionat a les ventositats intestinals. No sé perquè s'enfada la mare. Ella també se'n tira, i a més ja se sap que "un pet, és l'alegria del pobret" i que "home baixet, home de pet".

Pet amb flocs: el que va acompanyat de sortida d'excrement. A casa en diem pet amb llepet.

- Ecs, qué ascos!

Llufa: L'altra gran família del vent detràs. Pet pudent i silenciós. Ffff... El Guaix els anomena pets estrangulats.

Burilla: moc modelat amb els dits fins assolir una forma arrodonida i eixuta al tacte. Aconseguit aquest estadi, esdevé una molèstia, per la qual cosa cal enganxar-lo en un altre suport. Millor si no es veu: com els plecs dels llençols o el sota d’una taula.

Ahir en vaig enganxar una al respatller del sofà. La mama va embogir:

- Àlex, treu-la. Àlex, treu-la!

I el papa li va fer cas: va flexionar el dit índex enrere fins a falcar-lo amb el dit gros. Va mirar fixament la mama; va acostar-hi lentament la mà i, amb una rialla d’orella a orella, van destensar les falanges i l’índex va impactar la burilla amb una força inusitada. Com una catapulta, la boleta va sortir disparada dibuixant en l’aire del menjador una parabòlica perfecta.