Sota terra

Aquesta tarda hem visitat les entranyes del món.

- Anirem a buscar aigua dins un forat.

Amb un falciot, en Pau ha tallat els esbarzers de les vores, ha obert el forrellat de la portella i s’ha ficat a la mina del molí, a Teià. Després hi ha entrat el pare i, per últim, jo. Un cop al coll de la mina, hem encès el lot i ens n’hem anat endins, camí del naixement.

La galeria era bastida amb paredat de pitxol·lins i volta d’entibat. A l’entrada feia una mica de ziga-zaga, la qual cosa li conferia un cert aire misteriós.

M’ha agradat molt i no he tingut por.

- Ei, enfoca’m!, cridava quan no m’hi veia.

De cop i per salvar el desnivell, el caminet s’enfilava entre un munt de rocs. Un cop a dalt, hem vist la deu: una paret revestida de maons sense rejuntar per la base dels quals s’escola l’aigua que regalima de la paret. Als peus del naixement s’hi fa un petit bassal.

- I hi ha pops?

A la sortida hem tingut un petit ensurt. L’areny del torrent ha cedit com si fossin arenes movedisses i el papa s’ha enfonsat amb mi als braços, però tibant-los prou amunt com perquè en Pau m’hagi caçat al vol.

Abans de tornar a casa, hem obert un pou de registre d’un altre tram. Aquest cop només hi ha baixat el pare. Jo m’he quedat a dalt, fent companyia en Pau, per si de cas.