Un tobogan molt estrany

Fa temps que està instal·lat al parc del Canonge, però no me’n vaig adonar fins ahir. Vam passar-hi pel davant amb el cotxe quan anàvem a fer benzina, però plovia i no ens hi vam aturar.

- Mira, papa, quin tobogan més estrany!

- Sí, ja hi anirem demà.

Dit i fet. Aquesta tarda ens hi hem passat dues hores. Ha estat gairebé un luxe asiàtic, i no ho dic pas per la proximitat del restaurant xinès, sinó perquè hem estat sols tota l’estona. Tot el parc per a nosaltres!

El dia abans havia plogut i per la riera corria un regalim d’aigua. No hi havia peixos, i és una llàstima perquè vam descobrir un bassal ple de cucs que ens haurien servit com a esquers. Per treure’ls de l’aigua vam utilitzar branquillons d’eucaliptus. El pare deia que eren llombrius, però jo, sincerament, crec que eren fideus del restaurant Feliç 2.

Quant al tobogan, he de reconèixer que al principi me’l mirava amb desconfiança. L’he inspeccionat des de baix, i m’hi he ficat dins. Tractava de remuntar la rampa, però lliscava avall.
La veritat és que m’inspirava respecte i he preferit provar sort amb la resta de jocs -les molles i el gronxador- fins n’he quedat marejat amb tant vaivé.

Es feia fosc. Jo me’l mirava amb recança i el papa perdia la paciència.

- O t’hi puges tu, o t’hi llenço jo.

I així ha estat. D’una volada, m’ha pujat a la plataforma del tobogan i m’ha empès avall.

- Què guai!!!