El pit-roig

Digueu amb mi: “m’agraden els animalos”. Ara estic aprenent les aus. Ja en coneixia moltes: de l’aviram de corral (gallines, galls, ànecs i oques) als ocells de carrer (pardals i comols), passant pels estruços, els voltors i els mussols. De fet, cada nit, abans d’anar al llit, surto un moment a la terrassa per sentir l’udol del mussol que viu al bosc del davant. Uuuuuú-uuuuuuú, fa.

També conec la puput i l’ànec cabusset.

Recentment ha arribat a les meves mans una pel·lícula meravellosa. A Nòmades del vent, Jacques Perrin acompanya diverses espècies d’aus en les seves migracions. Les imatges són aclaparadores: mars, muntanyes, deserts... I els ocells, a tocar de la mà. Hi surten estols de grues, agrons, cigonyes, flamencs... Al principi també hi apareix un pit-roig que m’agrada molt i un blauet. El pit-roig caça saltamartins i el blauet, peixos d’aigua dolça.

Dimecres vam anar a comprar a Mataró. Quan érem a prop de l’hipermercat, vaig identificar ben orgullós una silueta que em resultava familiar:

- “Mireu, és un pit-roig!”