El Negre Dolent

Ara fa un any, en Guaix i la Make em van regalar un uniforme de Darth Vader que van comprar al Makro. Tot i que en aquella ocasió al final em vaig disfressar d’elefantet cursi i empolainat, ja aleshores sentia fascinació per aquella mena d’àngel caigut. I ja aleshores havia vist fins a la sacietat la trilogia original d’Star Wars.

Des del primer dia vaig anomenar Negre Dolent aquell personatge, un cavaller jedi addicte al Ventolín armat amb un sabre làser i la poderosa veu de Constantino Romero. També conec en Xugatat, en Yodat, en Bufet, els Até-até, els Taun Taun i el robot Ededós.

De tant en tant jo també em sento atret pel costat fosc de la força. Aleshores, o bé rescato del calaix l’estoig de DVDs amb l’edició per a col·leccionistes de la saga, o bé obro l’armari de la meva habició i al mateix temps que m’enfundo el vestit, la capa i el casc, simulo un atac sobtat d’asma –faig arf, arf, amb sorprenent realisme- i desenfundo l’espasa de llum. Ui, quina por!