De petit m’inspirava molt de respecte, tan bellugadissa i negra com era, però ara som bons amics: vam comandar la marxa de l’expedició i vam jugar plegats gairebé tot el dia. Tant córrer amunt i avall feia presagiar un xoc de trens, oimés quan cadascun ho feia en la direcció que més li plaïa. Els murmuris al meu voltant eren constants -aiaiaí- fins que vaig llepar el terra. 
24 de maig 2009
De petit m’inspirava molt de respecte, tan bellugadissa i negra com era, però ara som bons amics: vam comandar la marxa de l’expedició i vam jugar plegats gairebé tot el dia. Tant córrer amunt i avall feia presagiar un xoc de trens, oimés quan cadascun ho feia en la direcció que més li plaïa. Els murmuris al meu voltant eren constants -aiaiaí- fins que vaig llepar el terra. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada