A aquelles alçades ja havia banyat els peus en un rierol i havia consumit la segona muda de pantalons. Va ser llavors quan, davant la mirada atònita dels adults, vaig protagonitzar un d'aquells rampells que m’agafen ocasionalment, donant lloc a mutacions al més pur estil de l’increïble Hulk. Com míster Jekyll i el doctor Hide, em vaig transformar en un sisisaure terripilós: “aaarrgh!”.El número –acompanyat d’esgarips, cabrioles i rodolons pels marges del camí- va acabar tan bon punt vaig ensopegar amb un branquilló i em vaig fúmer una patacada a la panxa que em va deixar sense alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada