Passada l’ermita de Montmany –lloc d’inspiració de l’escriptor Raimon Casellas, autor d’Els sots ferèstecs-, se’m van acabar les piles. Des d’allí, i per espai de 4 quilòmetres, vaig dormir com un àngel en braços del pare i d’en Pol, que anaven rellevant-se. No vaig veure la casa pairal de la Núria Sala, ni el forn de calç que hi ha un revolt més amunt. Em va despertar el soroll de les bombolletes de la banyera de casa. Eren quarts de vuit del vespre i tenia la panxa ben masegada.
24 de maig 2009
Passada l’ermita de Montmany –lloc d’inspiració de l’escriptor Raimon Casellas, autor d’Els sots ferèstecs-, se’m van acabar les piles. Des d’allí, i per espai de 4 quilòmetres, vaig dormir com un àngel en braços del pare i d’en Pol, que anaven rellevant-se. No vaig veure la casa pairal de la Núria Sala, ni el forn de calç que hi ha un revolt més amunt. Em va despertar el soroll de les bombolletes de la banyera de casa. Eren quarts de vuit del vespre i tenia la panxa ben masegada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"Són bestioles de bosc! -pensava el capellà, davant d'aquell silenci, ple d'angúnia-. Són taups de la terra, engorronits a les arrugues de les muntanyes, a on hi tenen fet el cau... Els sap greu que se'ls desvetlli, com si avorrissin la vida. Més estimen dormir quietons dins les tenebres que caminar cap a la llum. Estant-se a la fosca han perdut la vista, com han perdut la paraula vivint en la solitud..."
ResponEliminaRaimon Casellas, "Els sots feréstecs"