Després de la tostarrada vaig relaxar els meus bioritmes per dedicar-me a la vida contemplativa pròpia d’un naturalista amater. L’Eulàlia i en Pol em feien de mestres. I jo, que no tinc manies, vaig imitar-los a l’hora de burxar formiguers, agafar cucs de terra, acaronar rucs, diseccionar mussaranyes i ensumar tifes de guilla.
24 de maig 2009
Després de la tostarrada vaig relaxar els meus bioritmes per dedicar-me a la vida contemplativa pròpia d’un naturalista amater. L’Eulàlia i en Pol em feien de mestres. I jo, que no tinc manies, vaig imitar-los a l’hora de burxar formiguers, agafar cucs de terra, acaronar rucs, diseccionar mussaranyes i ensumar tifes de guilla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada