Dalt dels Ginestells vam descobrir una antiga cabana feta en el sauló, oculta rere un esbarzer. Des d’allí, vam pujar pel camí que duu al dipòsit de Can Comulada i vam enfilar el carener que mena dels Nou Pins al turó d’en Matas. Encara vam veure els troncs socarrimades dels arbres que van sucumbir a l’incendi de 1994. També vam trobar, tombat, les restes de l’únic pi que hi havia al turó d’en Matas –la silueta del qual vèiem des de casa-. Va sobreviure al foc, però no ha resistit ni la sequera, ni la plaga dels perforadors, ni l’embat del vent, que l’ha acabat aterrant.Els darrers raigs del dia es van esllanguir a les vinyes del turó d’en Galzeran, i vam accelerar el ritme de baixada; això sí, parant una estoneta a xipollejar a les fonts del Safareig i dels Eucaliptus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada