Per tercer any consecutiu, uns sinyors als quals no veig mai però que asseguren ser els meus padrins van portar-me un pastís de xocolata: la mona de Pasqua. Aquest cop, en Ramon i l’Albert no l’hi van comprar a l’Artés i van venir acompanyats de l’Elisenda i l’Adrià, un bebè a qui no veia des del mes de setembre (vegeu missatges antics).La mona duia un gormiti i un pollet. La trobada va servir també perquè em lliuressin el carnet infantil del Barça, tot i que la foto identificativa continua sent la mateixa del primer dia. Enguany, vaig fer-los a tots molt bon paper -fins i tot vaig fer-los una demostració disfressat de Negre Dolent!- i no vaig trinxar la mona a cops de puny, com l’any passat, sinó que me la vaig cruspir de mica en mica i sense fer soroll, mentre l’Adrià menjava farinetes i els grans feien l’aperitiu abans de sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada