29 de juny 2009

Després de circumdar la muntanya, vam desfer el camí. Jo ja no m’aguantava els pets i vaig demanar d’anar a coll, així que em van entaforar entre la motxilla i l’esquena del pare, com farien els sherpes de l’Himàlaia.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Marianna30 de juny del 2009, a les 20:10

    Tal és el pare, tal és el fill. La mare empipada com una mona i tu enfilat com un miquet!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)