Exiliat a Borredà

Del 8 al 12 abril i de l'1 a 3 de maig vaig mudar-me a Borredà, a casa dels lavis. La primera estada obeïa a l’enrolament del pare en la lleva forçosa decretada per l’avi Guaix per enllestir, d’una vegada per totes, els treballs de la teulada de la casa de Muixagones.

Desconec els motius pels quals els pares se’m van treure de sobre la segona vegada, però els puc intuir. Per les dates, devien marxar, com cada any, al festival de música al carrer de Vila-seca, però la veritat és que tant se me’n fot perquè m’ho vaig passar pipa i no els vaig trobar a faltar.

Com de costum i per a neguit de la iaia, vaig escapolir-me de la seva tutela per esbalinsar-me temeràriament amb la moto, carrer Manresa avall (sin frenos y a lo loco). Però la fita històrica del cap de setmana encara havia d’arribar: la victòria humiliant i sense pal·liatius del Barça sobre el Reial Madrid per 6 gols a 2. Els de la Penya Blaugrana van instal·lar una pantalla gegant al carrer, davant d’El Gat Blau. Jo també hi era, amb la meva samarreta d’Arçinho. A mida que es consumava la remuntada (1-2, 2-3, 2-4...) tothom embogia al meu voltant. Jo també vaig lliurar-me a aquella bacanal col·lectiva. Sort que la iaia em va salvar a temps de caure en aquella mena d’estat hipnòtic.

També a Porrera, al Priorat, va esclatar l’eufòria. En un taverna de mala mort plena com un ou, els pares van celebrar el triomf amb càntics de Madrid es crema entre cervesa i cervesa i donant la baca a l’Esteve de Cal Pintor, el nen talismà.

Dilluns al vespre, dia festiu de lliure disposició a l’escola, el pare va irrompre a traïció d’entre la boira per arrabassar-me dels braços de la iaia. El llanto que vaig parir estacat a la cadireta del cotxe va ser d’antologia:

- Iaaaaaia, tu també. Vine!

Proferit el crit i abans d’arribar al segon revolt de la carretera, la vista em va fer figa i els llavis van exhalar el primer ronc.