Després hem davallat entre la brolla fins a les vinyes de Can Pareras, molt descuidades i pràcticament abandonades. Estirats damunt de l’herba, hem repassat de fit a fit l’horitzó que teníem al davant; probablement una de les millors vistes que ens pot oferir l’Alella d’avui: Can Poc, Can Cortès, Can Vegetalí, Can Coll, Cal Duch i Cal Governador. La coincidència ha fet que el pare ens expliqués la història del Comte Farràs, un dels darrers escolapis que hi va residir, el fantasma del qual encara vaga pels passadissos del casalot.- El reconeixereu perquè no mai es reflecteix en els miralls.
Abans de tornar, el pare ens va mostrar el torrent on arrelen els únics castanyers del terme. Allí vam sentir els lladrucs dels gossos de caça d’en Benjamí Sanahuja. El vam cridar i ens va convidar a veure les seves carabasses, esteses a l’assecador, i ens en va deixar escollir un parell com a regal. Les meves tenen forma de 8 i fan patxoca. Les de l’Aina semblen patates i l’Anna no entén perquè les va triar tan lletges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada