Qui ho havia de dir! Quan aquesta tarda, després d’escola, hem marxat de casa no ens podíem imaginar les coses que trobaríem a la muntanya.L’Aina i l’Araitz també hi volien venir, però el pare ha dit que només se’n faria càrrec d’una de les cosinetes. L’Araitz, més lenta, ploramiques i sapastre, ha estat la sacrificada.
Hem anat pel bosc de Ca l’Arrau fins al turó d’en Vilana. Pel camí hem trobat un pou curull d’heura, amb aigua al fons, i una alzina de grans dimensions on hi hem fet el niu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada