No era tant una excursió com una fontada, una mena de pícnic a 10 minuts de casa. Vam dur un cabàs amb amanida, macarrons i quatre tonteries més. Però l’atracció no era el dinar, sinó fruir dels plaers mundans propis d’una sobretaula mediterrània en plena natura. La mama es va treure la camisa i es va estarracar al sol, el papa va cercar la frescor i l’ombra dins la mina que abasteix la font i jo em vaig passar tota l’estona remenant l’aigua i jugant amb les larves de salamandra que hi havia al safareig.
Quanta felicitat! Ens ho vam passar molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada