Com ja us he explicat en el post Exiliat a Borredà, el cap de setmana del 1, 2 i 3 de maig els pares van marxar a Vila-seca. I divendres, primer de maig, es complia setè aniversari de l’Aina.En principi no hi havia d’assistir, però el fet que els lavis vinguessin a buscar-me a Alella –juntament amb la insistència de la tieta Anna perquè m’hi quedés- va motivar un canvi de plans. I allí em teniu: agafat de la mà de la iaia, totalment cohibit enmig d’un mar ninyates, mami-mós i mami-rós. Si a tot això hi afegim encara una corrua de regals interminable i de poca utilitat tindrem la viva imatge de l'antítesi exacta del Primer de maig.
No obstant això, facilitats, Aina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada