Nudisme compulsiu

De bon matí, vam acostar-nos al corral i la cort de porcs de la finca. Teníem interès sincer, però la fortor dels garrins ens va fer fugir esperitats cap al temple d’Antas.

Situades a la falda del turó de Conca s’Omu i emmarcades pel paisatge esponerós típic de la mitja muntanya en primavera, les restes arqueològiques deuen la seva existència a la riquesa d’aquesta terra en plom i ferro, que en va motivar el control per part de cartaginesos i romans, i a l’adoració al déu vernacle per excel·lència: els primers reinterpretaren el panteó nuràgic i l’anomenaren Sid Addir Babai, i els romans, al seu torn, el rebatejaren com a Sardus Pater.

La fesomia actual del temple respon a cànons clàssics, i és conseqüència directa de la refundació feta en època d’August (27 aC – 14 aC) sobre el precedent púnic del segle VI aC, i de la reconstrucció efectuada el 1969. La plataforma es divideix en tres parts: la pronau, la cel·la i l’abyton. La façana té quatre columnes frontals i dues de laterals, d’uns 8 metres d’alçada. Suporten capitells d’estil jònic. Originàriament el temple era coronat per un frontó triangular i una coberta amb teules planes.