ARÇ ASENSIO

Arribat el moment, vam deixar el litoral i vam triar la ruta de muntanya que mena al Monte Arcuentu, un cim de 784 metres d’altitud des del qual es divisa bona part de l’illa, i vam endinsar-nos en territori miner.

A l’extracció de plom i de plata s’afegí, el 1865, la de zinc. La revolució industrial va transformar el districte del Sulcis-Iglesiente de cap a peus. Els camperols esdevingueren proletaris, la qual cosa provocà l’èxode rural. S’obriren milers mines, es construirem centenars de quilòmetres de vies fèrries per transportar el mineral i es fundaren a grapades colònies i pobles sencers. El topònim Domusnovas és prou eloqüent. Les restes d’aquell passat industrial esllangueixen i cauen a trossos, dalt la muntanya i al fons dels barrancs.

Aquella nit vam allotjar-nos a Su Trabi, una explotació d’agroturisme situada al costat de la carretera a Portixeddu. El reclam publicitari de dos porcs pintats sobre una paret, cutre i naif, ens va donar bones vibracions. “La cosa promet”, vam pensar.

Vam seure a taula amb uns xicots alemanys i els propietaris del negoci. Durant el sopar, en Giuseppe va parlar-nos de la crisi de la mineria; els alemanys van recordar-nos que trabi és el nom amb què es coneix el Trabant, el cotxe que es fabricava a la República Democràtica i que trigaven 15 anys a servir-te; el pare va polemitzar sobre Catalunya i Espanya –què trist, no trobar aliats enlloc!-, mentre jo feia de memòria una vegada i una altra el puzzle del Nemo fins a adormir-me al sofà del menjador. Després de les postres, va arribar l’hora del brindis. La mestressa ens va explicar que ella no feia limoncello, sinó lícor de llimona, i en va oferir-nos d’altres –de nous, de nabius...- tots casolans. L’endemà, la mama va comprar una ampolla d’alcohol buon gusto de 96 graus per fer-ne a casa.